Cervera rendeix tribut al polític i historiador Josep Benet
Amb la presentació de la seva biografia amb molts paral·lelismes a l’actual situació política catalana
Cervera.- L’antiga biblioteca de la Universitat de Cervera va acollir divendres a la nit la presentació de la biografia de Josep Benet entre 1939 i 2008. L’acte, organitzat des del Fòrum l’Espitllera amb el suport de la Paeria, va comptar amb la presència de l’esposa de Benet, Florència Ventura, i va servir per homenatjar el polític i historiador de la capital de la Segarra que va destacar pel seu compromís per la recuperació de les llibertats a Catalunya durant l’etapa del franquisme.
L’escriptor de Barcelona Jordi Amat és l’autor del llibre biogràfic “Com una pàtria. Vida de Josep Benet”, i la presentació de tenir lloc en el format d’entrevista.
Durant la presentació, Amat va reconèixer els paral·lelismes de les vivències de Josep Benet amb l’actual situació política catalana. La diferència principal és que Benet ho va fer en solitari, des de la clandestinitat i durant 40 anys. Com a curiositat, una de les conclusions que va treure Josep Benet el 1948 va ser: “enfront d’una política d’odi, Hem d’alçar una política de generositat i germanor i de revisió de la pròpia conducta. Una política d’unitat nacional … a els espanyols mai podran tolerar una Catalunya que és faci respectar al món. Nomes així Catalunya podria esdevenir la terra desitjada. Un poble lliure dins de una Europa lliure”.
Amat, que va treballar en el llibre durant 9 anys, va destacar que “la dificultat de Josep Benet és que té una trajectòria molt extensa”. L’escriptor va reconstruir la trajectòria del polític i historiador de Cervera a partir d’arxius, retalls de premsa, impresos i correspondència que el mateix intel·lectual havia recollit al llarg de la seva vida.
El volum d’Edicions 62 té 571 pàgines i recull la vida de Josep Benet des de 1939, en finalitzar la guerra civil, fins que va morir. Benet va dedicar els seus esforços a lluitar per la independència de Catalunya. Va començar en la seva etapa universitària, amb la fundació del Front Universitari de Catalunya i Miramar, la versió obrera del projecte. Va ser l’inspirador de l’acte religiós i reivindicatiu d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Ja en democràcia va ser amb 1.300.000 vots el senador més votat de la història d’Espanya. Com a advocat va defensar, entre d’altres, l’esposa del conseller de la Generalitat, Joan Comorera, Rosa Santacana.
En l’acte hi van intervenir l’alcalde Ramon Royes, que va voler remarcar la lluita en la clandestinitat de Josep Benet pels drets i llibertats dels catalans.