Ens trobem avui a Concabella, en aquest marc incomparable del castell, per lliurar el IV Premi Sikarra a la Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges, població de la Baixa Segarra i comarca administrativa de l’Urgell, ubicada al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb, terres, per tant, de conreus tradicionals de la vinya, olivera i cereal, a més a més de l’ametller.
Al poble de Vallbona s’hi troba l’important monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona. És el monestir cistercenc femení més important de Catalunya i conjuntament amb el Monestir de Poblet i el Monestir de Santes Creus integren la coneguda i recomanable Ruta del Císter. Però al poble de Vallbona de les Monges s’hi troba des de fa anys també, i des d’aquí ho vull remarcar, un dels exemples més reeixits de compromís ètic i social, i de responsabilitat i respecte amb l’entorn. Parlem, sense dubte, de L’Olivera, una cooperativa que fa d’aquest compromís social i amor a la terra la seva raó de ser, cosa que justifica sobradament el just mereixement del premi que avui concedim conjuntament la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera.
Llegia a la contracoberta del llibre editat l’any passat amb motiu del quarantè aniversari de L’Olivera i titulat “L’Olivera: Terra i gent”, queprobablement la dimensió més important d’aquest quatre decennis d’activitat reeixida “…ha sigut la seva capacitat de nedar a contracorrent en quasi tots els aspectes, i sortir-se’n. Podríem dir-ne una experiència contra-cultural. Perquè a L’Olivera –fins i tot com empresa- es parla en primer lloc de persones, no de rendiments; de discapacitats, de pagesos, de joves, de dones, abans que d’economia. La seva primera proposta, la fonamental, és la lluita pel dret a la diferència i la defensa d’aquells que el món del diner té per últims”. I segueix: “Aquí es fa evident que allò marginal, el “diferent”, posa sobre la taula fins al límit, les contradiccions del model actual de societat” que acostuma a certificar, des de postulats estrictament econòmics i tècnics, una i altra vegada, el caràcter il·lusori i benefactor, res més, d’experiències i compromisos socials com els que impulsa i manté vius L’Olivera. En una posició, per fortuna contraposada dels que han volgut nedar a contracorrent, o per als que connecten amb els valors d’aquesta societat mereixedora d’un altre tipus d’oportunitats, L’Olivera –diu el text, i ens hi refermem des d’aquí– “…té un especialíssim valor de símbol i garantia moral”. L’Olivera és, en conseqüència, esperança i estímul per una consciència lúcida, lliure, arrelada al lloc i a l’autèntic nom de les coses, i, per descomptat, de transformació social.
Oficialment, L’Olivera és una cooperativa de treball associat i d’iniciativa social que té com a objectiu el treball agrícola i la integració sòcio-laboral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant el conreu de la terra –vinya i oliveres especialment- i l’elaboració de productes de qualitat: vi i oli verge extra.
El seu origen i evolució és un reflex de l’evolució de moltes d’aquestes entitats nascudes en un moment semblant i amb objectius semblants. En aquests quaranta anys, a Catalunya hi ha hagut un canvi molt important en relació al respecte pels drets dels discapacitats i a l’atenció que poden rebre. Fa quaranta anys era un sector pràcticament desatès tant per organismes públics com privats i sense gairebé recursos. La majoria de famílies amb un discapacitat a casa ho vivien amb angoixa, en soledat i com un estigma. Des d’aleshores, el canvi en la consciència col·lectiva, a nivell de recursos i en el reconeixement dels drets de les minories ha sigut espectacular.
A partir dels anys vuitanta, L’Olivera és també una empresa vinculada al món rural i al territori, que produeix vi i oli d’oliva de qualitat. No és una empresa més de producció de vi i oli, és un lloc d’acollida i una experiència complexa que, juntament amb la voluntat de promocionar socialment persones amb discapacitat psíquica, suposa un original tipus de vida. Una iniciativa constituïda seguint el model cooperatiu quan aquest no estava entès com ho està ara. Un projecte amb una voluntat local i alhora amb vocació de projecció global, immers d’una banda en la millora constant dels processos d’obtenció de productes d’excel·lència i d’una altra en la contínua recerca de mètodes nous de gestió per fer-la més transparent i participativa. I per a aquells que en formen part, és també una experiència d’autoaprenentatge, pedagògica i d’autogestió.
Valorem, per tant, en L’Olivera, la seva trajectòria de més de quaranta anys a favor dels drets dels discapacitats, d’implementació i consolidació d’un model cooperatiu d’èxit, de creació ininterrompuda d’ocupació, de ser motor de desenvolupament de l’economia rural comarcal, de producció ecològica i respecte mediambiental, de cooperació exterior que es reflecteix amb la destinació del 0,7 % del seu pressupost anual a programes de desenvolupament i solidaritat exteriors, i, per descomptat, per fer un producte d’altíssima qualitat.
Per tot això, per un futur que desitgem d’èxit continuat i de clar exemple transformador en el nou escenari de país que volem, per tots vosaltres amigues i amics de L’Olivera, aquest premi que avui, el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot, us atorguem. Gràcies pel que feu! Força i endavant! I Visca la Terra!