Avui atorguem el Premi Sikarra, en la seva Va edició, a La Garbiana Pagesa, cooperativa de treball associat de Tarroja de Segarra que produeixcereals que transforma en farines ecològiques i de qualitat, i les comercialitza.
La Garbiana Pagesa va sorgir a partir d’una associació de consumidors de productes ecològics, creada el 2008, i impulsada per un col·lectiu de 4 jovesde Tarroja que van optar per dedicar-se a l’agricultura.
L’art de conrear la terra serveix per a l’obtenció i la producció d’aliments i d’altres matèries primeres, necessàries, i al llarg dels segles no només ha alimentat i donat vida a les generacions precedents sinó que també modelat i donat vida al territori, en el nostre cas, al territori segarrenc, amb les corresponents derivades socioeconòmiques, culturals, paisatgístiques i d’identitat.
L’historiador, arxiver i arqueòleg cerverí, Agustí Duran i Sanpere, un “homenot” segarrenc – si em permeteu l’expressió-, un dels grans precursors i impulsors de les polítiques culturals de preservació i difusió del patrimoni cultural, a Cervera, a Barcelona i a Catalunya, en la primera meitat del segle XX, va escriure diferents estudis i articles sobre pobles de la Segarra, publicats en revistes de l’època. Cap el 1912-1913 Duran i Sanpere vapublicar un estudi sobre Tarroja, des de la revista Nuevo Ambiente, de Cervera. Amb la seva prosa florida i enginyosa Duran i Sanpere descrivia el paisatge del terme d’aquesta manera:
«Lo riu Ció que naix á Gava y du al Segre, que troba prop de Balaguer, les aygues de l’alta Segarra, corre per una conca pròdiga; los nombrosos poblesde les vores ne tenen la frescor y l’alegría; les terres hi són ben poblades d’arbres y ben repartides en hortes closes
u obertes. Sortint de Cervera, després de seguir vuit kmtres, per la carretera de Guissona atravessant terres aixutes, convida a un bell repòs la vallxamosa de Tarroja tota coberta de la verdor que va seguint lo camí de l’aigua. Y perquè totes les terres que volten la comarca son aixarreides, la Ribera és més volguda y’ls pobles hi són tan atançats que llurs vehins se poden cridar els uns als altres.
La serra que parteix les aigües del Ció y del torrent de Font Caldes està en part coberta de bosc de roures y alzines, però en totes les altres parts del terme no hi ha sinó terra de conreu; la de regadiu, destinada principalment a horta y la de secà a terra campa, vinya y plantes d’olivers (verdiells) y d’ametllers (de desmai), abundant les classes de ceps dites “monestrell”, “trobat”, “saumoll”, “pansa” y “garnatxa tintorera”.»
En aquesta estampa que descriu Duran i Sanpere hi podem situar perfectament el model d’agricultura tradicional de la primera meitat del segle XX, caracteritzada per un mercat poc extens, abundància de mà d’obra pagesa, diversificació de conreus i ramaderia d’autoconsum, també diversa.
A mitjan segle passat, aquest model productiu de l’agricultura tradicional va entrar en crisi i va evolucionar, a la Segarra, des de la diversificació de conreus cap a l’especialització en conreus herbacis, bàsicament cereals i entre aquests principalment ordi i blat, amb un ran component de mecanització, i des d’una ramaderia d’autoconsum cap a una ramaderia especialitzada i industrial.
Les transformacions del model productiu de l’agricultura a la Segarra han comportat l’envelliment i la disminució de la població dedicadaprofessionalment a la pagesia així com la despoblació dels pobles, especialment els pobles petits, a partir de l’èxode a les ciutats i la concentració en els nuclis propers més grans, la qual cosa posa en perill l’equilibri i l’estabilitat del territori i la conservació del valuós patrimoni cultural i natural fruit de la interacció humana amb el medi durant generacions.
El sector agrari a la Segarra es caracteritza per la incertesa de preus, de clima, de collites… i també per la disgregació de la producció, en mans de la pagesia, que ha de fer front a la major concentració en les fases de transformació i, sobretot, de distribució.
En aquest context de gran complexitat, la pagesia segarrenca ha intentat generalment mantenir la rendibilitat de l’explotació de la terra de maneraintensiva, a més de l’especialització en cereal, augmentant la mecanització, l’ús de fertilitzants i de plaguicides industrials, i maldant també per augmentar la superfície de producció de cereal, en part estenent aquests conreus allà on abans hi havia ametllers, oliveres i vinyes, amb rompudesde terrenys forestals i, massa sovint, eliminant elements de gran valor de l’agricultura tradicional i de l’arquitectura popular, amb pedra seca.
I és en aquest context de gran complexitat en què situem i valorem la trajectòria de La Garbiana Pagesa, una experiència pagesa d’una audàciaextraordinària al nostre país petit.
Davant del model d’agricultura cerealista intensiva i industrial dominant, La Garbiana Pagesa, partint també, en bona part, del conreu de cereal, aporta un model diferent, un model d’agricultura ecològica, respectuosa amb el medi ambient i sostenible.
La Garbiana Pagesa aposta per l’agricultura ecològica, i per aquí veiem venir el seu nom. A la Segarra, i en d’altres indrets, anomenem garbiana a unaplanta silvestre que neix a la primavera en vinyes i camps de secà, una planta que s’ha considerat tradicionalment i despectivament una mala herba, és a dir, una planta silvestre que apareix en els camps de plantes conreades per la pagesia i que no és volguda. La Garbiana Pagesa reivindica, des del seu ideari, «que no hi ha herbes bones ni dolentes, que totes hi son per una raó de ser encara que no la comprenguem i totes omplen els nostrescamps amb uns colors i una bellesa incomparables». Si un dels principis del model d’agricultura convencional predominant ha estat la intolerànciaradical cap a les males herbes, un dels principis de l’agricultura ecològica és la tolerància i fins i tot l’aprofitament i adaptació d’aquestesanomenades males herbes.
La Garbiana Pagesa aposta per un model d’agricultura i d’economia sostenibles. A la pàgina web de La Garbiana Pagesa hi podem llegir: «Anem cap a un model econòmic i social en el nostre petit poble, potenciant una economia real, justa i transparent, amb criteris de sostenibilitat i respecte al medi, que entengui i respecti l’ésser humà com a individu lliure i creatiu amb la responsabilitat de treballar per ell mateix i per al comú. I sobretot, anem cap a enfortir les relacions humanes per tal de crear un entorn de treball conscient en la importància del retorn a la cooperació. Cap a unaSocietat més Justa, Sana i en Harmonia amb la Naturalesa».
En l’agricultura sostenible es procura aprofitar les tècniques i llavors tradicionals, de manera eficient, i evitar l’ús de fertilitzants i de pesticides industrials, característica del model de l’agricultura intensiva i industrial. L’agricultura sostenible persegueix produir aliments saludables i de qualitaten el present preservant els recursos naturals per a les generacions que han de venir, a un preu just i raonable per al consumidor però suficient per mantenir l’economia del sector agrari i les comunitats rurals, ja si el model no és productiu i eficaç, no és sostenible.
Front l’habitual disgregació de la producció pagesa, La Garbiana intervé en les diferents fases de la cadena alimentària, des de la producció (cereals) fins a la comercialització, passant per la transformació (farines, pans i altres). Des de La Garbiana es fomenta el mercat i la venda local a partir de cistelles sota demanda que es poden recollir a la seva botiga de Tarroja, El Rebost.
La Garbiana combina tradició i innovació. Quant a la tradició esmentem l’acció de recuperació de varietats ancestrals, conreades antigament a la Segarra però en desús, com la xeixa de la Segarra, entre d’altres, amb la col·laboració de pagesos de la Segarra i de Cultures trobades, una iniciativade localització, estudi, conservació i difusió de llavors tradicionals i locals, nascuda de Slow Food Terres de Lleida.
I quant a la innovació, destaquem la seva aposta per les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la distribució i comercialització delsseus productes, que es poden adquirir no només a la botiga de Tarroja sinó també des del seu web o des d’altres webs
d’oferta de productes ecològics o de proximitat. O també el finançament i adquisició l’any 2013 d’un molí de pedra, de fabricació austríaca i valorat en més de 10.000 €, a través d’una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami, de micromecenatge per a projectes creatius.
La Garbiana ha creat marca i experiència a partir de la denominació d’origen dels seus productes, del seu sabor, servei i gama, i ha tingut la visiód’alinear-se amb tendències gastronòmiques que, sorgides en els darrers anys, s’han estès tant a nivell nacional com internacional, com l’Slow Food, que promou un ideari que combina plaer i coneixement, la recuperació de conreus tradicionals, la valoració de l’origen dels productes, la conservació de tradicions gastronòmiques i culinàries, la potenciació del consum local o proper als productors, l’afavoriment de la venda directa i justa del productor al consumidor i a restaurants, en la tendència dels restaurants km 0, aquells que prioritzen comprar a la pagesia propera i ecològica, els aliments de temporada i eviten l’ús de
transgènics. Cal tenir en compte que a la societat hi ha una demanda i un nínxol creixents de productes ecològics i de qualitat.
La Garbiana potencia també la identitat i denominació d’origen, segarrenca, dels seus productes, i ofereix i possibilita als consumidors l’experiènciad’efectuar una visita, a Tarroja, dels camps de cereal que conreen, del seu molí i l’obrador de pa, així com un tast
de pans i altres productes seus.
La col·laboració, el treball en xarxa, la generació de sinèrgies i l’aprenentatge continu amb altres persones i entitats és un altre tret d’identitat de la Garbiana, com es posa de manifest en el treball amb pagesos i entitats que treballen en la recuperació de varietats antigues de conreus, en la col·laboració amb forners, clients i altres entitats cooperatives i de producció ecològica o en la utilització del micromecenatge per tal de finançarprojectes.
Per tot això, les entitats promotores del Premi Sikarra, el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot, atorguem el Premi Sikarra 2016 a La Garbiana Pagesa. Gràcies als membres de La Garbiana Pagesa per la vostra experiència, ja que el vostre model i valors enriqueixen l’agricultura a la Segarra. I felicitats. Que el coratge, l’esforç i l’esperit rebel que us ha portat fins aquí us serveixi per continuar en un camí de futur.
I gràcies a tots per la vostra atenció.
Ramon Saball Balasch